Pocs sistemes socials són tan classistes com el sistema de castes hindú. Néixer al si d'aquesta societat ha implicat al llarg de la història estar predestinats a ocupar una posició determinada dins de la societat ia exercir un determinat treball. En el cas de la casta badi nepalesa , aquesta feina ha estat la prostitució.
Durant moltes generacions, el de ser treballadores sexuals ha estat el destí de les dones de la casta badi . Per això, es pot parlar amb tota propietat de prostitució hereditària quan es parla d'aquesta casta.
La paraula badi , que dóna nom a aquesta casta en què la prostitució hereditària marca el passat i el futur de les dones nascudes en ella, és una paraula que procedeix del terme sànscrit “vadyabadak”, terme que significa una cosa així com “persona que toca un instrument musical”.
D'això se n'infereix que és molt probable que, en el passat, els membres de la casta badi fossin una mena d'artistes que es dedicaven a entretenir persones de castes superiors.
La pobresa i el desplaçament van ser amb tota probabilitat els causants que l'estatus s'anés degradant amb el temps fins a arribar el moment en què les dones badini naixien sabent que, arribada la pubertat, la seva ocupació no podria ser altra que la d'exercir com treballadores sexuals.
És a dir: farien el que havien fet abans les seves mares i les seves àvies tant al propi llogaret com en pobles fronterers, de pas i zones fins i tot de Katmandú i l'Índia.
Els badis, que són un total de prop de 50.000 persones, viuen en zones de l'oest del Nepal . Des de fa 15 anys, hi ha alguna ONG que han intentat acabar amb aquesta situació. El mateix govern nepalès ja fa una desena d'anys que va prohibir a les dones d'aquest grup social exercir la prostitució.
El govern nepalès, però, no va fer res per aconseguir que s'apliqués la llei que ell mateix s'havia encarregat de dictar. El pla promès de concedir beques d'estudi per a nenes i nens, proporcionar als membres i, en especial, als membres de la casta un treball remunerat i facilitar-ne l'accés a l'habitatge no ha arribat a posar-se en marxa, per la qual cosa moltes dones badini no han tingut més remei que continuar exercint la prostitució en un país que fins al 2005 no havia concedit la ciutadania als membres de la seva tribu.
Per la seva banda, el 2007 van ser molts els activistes badis que van amenaçar de marxar nus per Katmandú per desafiar el govern que no havien implementat les mesures anunciades. El resultat d'aquella estamada de protesta va ser una nova cataracta de promeses que segueixen sense complir-se.
Uma Devi: lluitadora per la casta badi
Entre tots i totes les activistes que intenten millorar la situació de les prostitutes badi cal destacar Uma Devi Badi.
Uma Badi, com és popularment coneguda, va néixer el 1965 a Thapagaun i va exercir la prostitució, com totes les dones de la seva casta, només arribada l'edat de la pubertat. El fet que es casés amb un home d'una casta superior va ser motiu d'escàndol, ja que el pensament més tradicional hindú considera que els intocables no es poden casar amb persones d'altres castes.
Al fer els 40 anys, Uma va fer un pas endavant en el seu compromís activista. Liderant l'organització Community Support Group va fundar un alberg per a 25 nenes i nens a Tikapur, a l'oest del Nepal. Els nens d'aquest alberg tenen accés a l'educació i adquireixen habilitats tant de lectura i escriptura com d'aritmètica.
Uma va liderar també el 2007 un moviment de protesta que va durar 48 dies i que va rebre el nom de Moviment Badi. Al capdavant d'aquest moviment, aquesta activista va dirigir uns 500 activistes que, en nom del seu grup social, reclamaven al govern que atengués 26 punts programàtics que havien de servir per millorar les condicions de vida dels membres de la casta. Entre aquests punts cal destacar els següents:
- Fi de la prostitució hereditària
- Fi de la intocabilitat.
- Establiment d'un refugi permanent per a una comunitat tradicionalment nòmada.
- Registre dels naixements i la ciutadania dels fills a partir del nom de la mare.
Davant la indiferència del govern nepalès, que no semblava voler atendre les seves demandes, Uma es va treure part de la roba i la va penjar de la porta de la seu del govern. El fet que altres dones seguissin el seu exemple va fer que la protesta atregués l?atenció de diversos mitjans de comunicació estrangers.
Va ser l'atenció i el seguiment dels mitjans esmentats el que va fer que, finalment, el govern del Nepal es veiés obligat a actuar ia acordar, el setembre d'aquell any del 2007, una reunió de treball amb Uma Devi per aconseguir introduir el pla de “ rescat” de les dones badi de què hem parlat.
Per intentar impulsar aquest pla i aconseguir que allò que avança tan lentament ho faci a més velocitat, Devi es va presentar a membre de l'Assemblea Nacional de la Província el 2017. La seva intenció política final és arribar al govern per, així, aconseguir accelerar l'execució dels canvis que el govern del seu país va prometre impulsar el 2007.