Més de 5.000 amants al llarg de la vida. D'aquestes xifres se'n parla quan el nom de Ninón de Lenclos, sens dubte una de les cortesanes més famoses de la història, surt a col·lació. Ningú com a Ninón de Lenclos per simbolitzar l'irresistible influx d'una cortesana. En aquest article te'n parlem i repassem algunes dades de la seva trajectòria vital.
Més de 5.000 amants al llarg de la vida. D'aquestes xifres se'n parla quan el nom de Ninón de Lenclos , sens dubte una de les més famoses cortesanes de la història, surt a col·lació.
Ningú com aquesta dona per simbolitzar l'irresistible influx d'una cortesana . Culta, amb facilitat per a les lletres, enginyosa, sembla que era una dona certament arrabassadora. No en va, se l'ha cridat en alguna ocasió “la reina de l'amor” i el rei francès Lluís XIV la va prendre com a confident igual que fes, ocasionalment, la Reina Cristina de Suècia.
En el cas d'aquesta, però, s'ha comentat que en la decisió d'escollir Ninón com a confident podia pesar, més o menys, un cert factor lèsbic per part de la reina sueca.
No en va també, i si volem adonar de fins a quin punt sembla que podia resultar atractiva la cortesana a què dediquem aquest article, l'arxipoderós i mític Cardenal Richelieu va sol·licitar els favors sexuals de la cèlebre cortesana i, segons xerrameques, va arribar a pagar una gran quantitat de diners per passar una nit per ella.
Si la va passar o no és alguna cosa sobre el que es tenen dubtes, ja que es comenta que Ninón va rebre aquests diners de part del famós i temut Cardenal, a qui ella odiava, però que, taimada, va enviar una altra dona a passar la nit amb ell.
Ninon de Lenclos: prostituta de luxe
Siguin certs o no aquests rumors, la veritat és que Ninón de Lenclos apareix en molts llistats com una de les més famoses prostitutes de la història. De luxe, és clar.
Nascuda el 1620, era filla d'Henri de Lenclos, senyor de la Douardière. Abandonada pel seu pare, sa mare va intentar buscar un bon matrimoni per a ella. La tasca, però, es va presentar per a la mare de la futura cortesana gairebé com un impossible.
I és que, des de la seva edat més tendra, la protagonista del nostre post es va revelar com una noia de caràcter llibertari i esperit fogós. Derrotada en les primeres intencions, l'abandonada esposa d'aquell petit noble de províncies que va ser Henri de Lenclos va decidir preparar la seva filla per a cortesana, una professió que en aquells temps era considerada com “relativament respectada”.
En què consistia el treball de les cortesanes del segle XVII ? Fonamentalment, a proporcionar companyia i en molts casos favors íntims a aquells cavallers que, en gran nombre, recorrien les corts europees en general i la francesa en particular. Cal no oblidar que en aquell moment, al segle XVII, la de França era la cort més important del món.
La mare de Ninón de Lenclos va ser també qui la va iniciar en la lectura, si bé no tant en què la noia va acabar estimant (novel·les d'amor cortès, poesia, clàssics llatins…) sinó en una altra de molt diferent, la dels llibres religiosos, que no van ser gaire del gust de qui tindria un concepte una mica lax del concepte moral.
Una cortesana culta i educada
Ninón de Lenclos, i això es va notar en la seva preparació i en el seu savoir faire en els salons més exclusius, va ser una dona molt llegida i molt preparada per sostenir i animar qualsevol tipus de conversa. De fet, quan només era adolescent, ja havia llegit filòsofs de la talla de Montaigne i parlava, a més de francès, espanyol i italià.
Totes aquestes lectures i aquesta preparació van fer sens dubte que pogués brillar als salons de la cort més enllà de la seva simple bellesa física.
Arribada a la cort, la jove no va trigar a convertir-se en la cortesana més important. La seva elegància en el tracte, la seva acurada educació, la seva intel·ligència... totes aquestes virtuts, unides al seu encant, la van convertir en una rara avis.
I és que, després de tot, el més difícil com a cortesana no és tant ser escollida en un moment determinat com a companyia d'un determinat cavaller sinó romandre, després i per temps, a la memòria d'aquest cavaller. I en això, pel que sembla, Ninón descollava i ho feia, a més, amb nota.
Els seus antics amants seguien apreciant-la una vegada que havia finalitzat la relació i, el que sembla encara més difícil, era respectada per les esposes dels seus amants. En certa manera, fins i tot donava una mica de brillantor a un marit arribar a ser company ocasional de llit d'aquesta excepcional cortesana.
Així, la seva casa del carrer Turnelles, al Marais parisenc, es va convertir en un dels “salons” més prestigiosos de la capital francesa. Hi van passar artistes, escriptors i, per descomptat, polítics.
L'enemiga de Ninón de Lenclos
Entre les fites més importants de Ninón de Lenclos figura haver estat amant successivament del Marquès de Sévigné i del seu fill. D'aquest segon, ho va ser quan ja havia superat els cinquanta anys. La senyora de Sévigné, esposa i mare d'aquests dos amants, es va declarar enemiga seva.
L'enemistat de Madame de Sévigné cap a Ninón va ser un dels casos excepcionals en què la brillantor de la cortesana no va servir per “llimar asprors” entre dones. I és que el cas de Madame de Sévigné no era habitual. De fet, Ninón va mantenir relacions d'amistat amb moltes dones. De la senyora de Scarron, futura Mme. De Maintenon, es va arribar a dir, fins i tot, que havia estat la seva companya de llit.
Ninón de Lenclos va ser el símbol perfecte de l'epicureisme. Va rebutjar casar-se, va cultivar múltiples amistats i, com va explicar en certa ocasió, va decidir, en aquella societat marcadament patriarcal, “fer-se home”, és a dir, comportar-se moralment com es portaven els homes de l'època.
Precursora en moltes coses, va deixar una sèrie de pensaments/aforismes en què dóna la seva opinió sobre la condició humana i les relacions entre els homes i les dones. Aquests pensaments/aforismes estan recollits a les cartes que va escriure (aquella era època d'escriptura de cartes) al Marquès de Sévigné. Entre aquests aforismes podem destacar els següents:
- “Triomfen més els que fingeixen estar enamorats que els que en veritat ho estan”.
- "Qui ha deixat d'agradar perd el dret de fer retrets".
- "L'amistat entre dues dones sempre és una conspiració contra una tercera".
- “L'amor mai no mor de gana; sovint, d'indigestió”.
El 1705, tot just iniciat el segle XVIII i quan comptava amb 85 anys, Ninón va morir a París. El Duc de Saint-Simon va dir en saber de la seva mort que la cortesana havia estat “un clar exemple del triomf del vici, quan es dirigeix amb intel·ligència i es redimeix amb una mica de virtut”. Sens dubte és per això que el nom d'aquesta dona excepcional avui figura, quatre segles després, com a exemple perfecte del que és la perfecta cortesana.
