Peter Lenk és un controvertit escultor alemany. A les seves escultures, habitualment públiques, sempre aleteja un cert i inexcusable alè sexual. Només cal contemplar la seva obra Imperia .
Imperia és una escultura de 9 metres d'alçada que està emplaçada a la vora del llac Constanza, a la ciutat que porta el mateix nom que el llac. Aquesta escultura mostra una dona que, vestint fines gases transparents, ens mostra la roba interior, les llargues cames i pràcticament la totalitat dels seus arrodonits i exuberants pits. Aquesta dona, a més, sosté a les mans dos personatges nus. L'un és un emperador; l'altre, un Papa.
Parlar dels tres personatges plasmats per Peter Lenk en aquesta escultura inaugurada el 1993 implica parlar de tres persones que van existir a la realitat i que van coincidir en un concili celebrat a Constança entre 1414 i 1418.
L'emperador representat seria Segismundo; el Papa, Martí V, i la dona, Imperia Cocagna (anomenada també Imperia Cognati ), la, segons sembla, més bella cortesana d'aquella època en què, mitjançant la convocatòria d'un concili, l'Església Catòlica volia reformar-se i acabar amb el Gran Cisma d'Occident, un cisma que havia fet que diversos Papes governessin alhora.
Quan es va convocar el concili de Constança, en ple segle XIV, un segle que va ser, sens dubte, un segle agitat i, en gran mesura, un segle planter per a futurs canvis, tres homes deien ser l'autèntic Papa, l'hereu legítim de la cadira de Sant Pere.
Amb una Europa assolada per la pesta negra i una Església convulsionada i fracturada per la seva pròpia corrupció, Segismundo de Hongría, en qualitat d'Emperador del Sacre Imperi Germànic i com a única persona, a part del Papa, amb poder i capacitat per convocar un concili ecumènic , ho va convocar per a l'any 1414 a Constança.
El concili de Constanza va durar quatre anys. Durant aquell temps, més de 70.000 persones es van desplaçar a la ciutat imperial. Hi havia ambaixadors de tots els països de la cristiandat, hi havia religiosos, monarques, nobles, soldats, servents de tota mena, comerciants, les corts tant de l'Emperador com del legalment reconegut Papa de Roma… i hi havia també, i lògicament, prostitutes .
La prosperitat econòmica de Constanza, indissolublement unida a la celebració del concili, va fer que fos així. De fet, s'explica que en els primers temps del concili es va fer arribar a Constança més de 700 prostitutes per atendre les necessitats de tota la gent que s'havia reunit a la localitat. Es diu també que va ser el mateix Emperador qui, veient que aquelles 700 dones públiques no donaven abast, va requerir la presència a Constança de 1.500 prostitutes més, cosa que no va sorprendre qui coneixia la “fogositat” de Segismundo.
Dentre totes les treballadores sexuals arribades el concili de Constanza hi va haver una que va destacar per sobre de les altres. Era una cortesana, una escort de l'època, arribava de Roma i es deia Imperi Cognati.
Amb ella, les cortesanes arribades de Roma van destacar pel seu domini d'arts com la poesia, la pintura o la música. Sofisticades i elegants, refinades i atrevides, aquestes cortesanes van arribar a cobrir el buit que deixaven les dones que fins aleshores havien viscut amancebades amb molts clergues. El fet que l'Església endurís la seva posició respecte a aquest amancebament va fer que aquestes cortesanes i, amb elles, Imperia Cocagna , comencessin a adquirir un protagonisme especial. Proporcionaven conversa, entreteniment i, per descomptat, sexe.
El Concili de Constança va servir perquè la fama de les cortesanes de Roma corregués per tota Europa. La seva elegància, la seva finor, la seva habilitat a l'hora de conversar i, és clar, la seva bellesa i liberalitat, van fer que molts prínceps i nobles arribats a què durant aquests quatre anys semblava la capital d'Europa es quedessin enamorats del saber fer-ne cortesanes arribades de Roma.
Vida d'Imperi Cocagna
És fàcil imaginar que, a causa de la presència massiva de cortesanes i prostitutes, l'ambient conciliar va tenir una mica de babilònic. No en va, nobles, eclesiàstics, cavallers, cortesanes i prostitutes convivien en estreta intimitat. Entre tota aquesta multitud de persones d'un rang i de l'altre, d'un ofici i l'altre, va destacar Imperia Cognati.
Nascuda el 1486 del ventre d'una famosa prostituta romana i filla, segons es rumorejava, del mestre de cerimònies del Papa Juli II, aquesta cortesana va tenir una magnífica educació. Això li va permetre convertir-se en una autèntica cortesana que dominava diverses arts, que va ser festejada per nobles i eclesiàstics i que va ser anomenada "La Divina" i, també, "La Reina de les Cortesanes".
Imperia, inabastable per al comú dels mortals, va posar bona cura a escollir els seus amants. El seu llit va ser visitat per poetes, comerciants, alts càrrecs eclesiàstics i, fins i tot, un mestre immortal de la pintura com Rafael, la va escollir com a model per a alguns dels seus quadres. Un d'aquells amants, de qui es diu que va ser el gran amor de la seva vida, va ser un banquer, Agostino Chigi.
De Chigi es deia que era el banquer més ric del món. Fora aquella afirmació exagerada o no, la veritat és que Chigi va ser l'encarregat durant molts anys de costejar el luxós estil de vida de la famosa cortesana.
Dentre totes les referències que existeixen sobre la Cognati i la seva vida una de les més cèlebres, sens dubte, és l'obra de l'escriptor francès Honoré de Balzac La bella Imperia . En aquesta obra, l'escriptor francès descriu, des de les ales que sempre dóna la imaginació, l'ambient d'aquell Concili de Constança marcat per la lascívia i, per descomptat, les anades i les vingudes de la luxosa cortesana.
Són de Balzac les paraules que en parlen com:
"...la més preciosa i capritxosa de les dones de món, a més de passar per ser la més intel·ligentment bella i la que millor se les componia per engatusar els cardenals, galantejar els més rudes soldats i opressors de pobles. Era propietària de valerosos capitans, arquers i senyors, desitjosos de servir-la en tot, només amb una paraula podia acabar amb la vida d'aquells que es mostraven impertinents”.
D'Imperia Cognati s'ha dit que va tenir influència en l'elecció de Martí V com a nou Papa. Fins a quin punt aquesta influència va ser certa és una cosa que no se sap amb certesa.
Tampoc no es coneixen amb certesa les causes de la seva mort. Hi ha qui diu que es va suïcidar a causa d?un mal d?amor. Hi ha qui opina que va ser el mateix Papa Juli II qui va demanar la seva mort. Sigui com sigui, la veritat és que Imperia Cocagna ha passat a la història com la primera cortesana de la història i per això, lògicament, mereixia un espai al nostre bloc.