Adolf Hitler va idear una xarxa de prostíbuls que satisfessin les necessitats sexuals dels combatents i impedissin la proliferació de les MTS.
La història de tota guerra és plena de petites històries. Sovint aquestes petites històries queden aixafades pel pes ciclopi de la Gran Història. L?escriptor i periodista Jesús Hernández acaba de publicar una obra que intenta recollir petites històries de la Segona Guerra Mundial. El títol de l'obra no dóna lloc a enganys sobre el contingut: “Petites grans històries de la Segona Guerra Mundial”. Una d'aquestes petites grans històries és la que fa referència al servei de prostitució que, ideat pel mateix Hitler, havia de servir per satisfer les necessitats sexuals dels combatents alemanys i, alhora, per evitar el contagi i la proliferació de malalties de transmissió sexual com la sífilis o la gonorrea.
Encara que no ho pugui semblar, les malalties de transmissió sexual (ETS) eren un dels principals motius de baixa dins de l'exèrcit. Les estadístiques de l'exèrcit nord-americà ho van deixar molt clar després de la finalització de la Primera Guerra Mundial: pràcticament el 10% de l'exèrcit USA (87 soldats per cada mil) van patir algun tipus de malaltia venèria durant la guerra. No havien servit de res els programes de conscienciació ni els sermons eclesiàstics.
L'aparició de la penicil·lina i la generalització de l'ús de preservatius van fer que aquestes xifres, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es reduïssin. Tot i això, el percentatge de soldats nord-americans infectats va superar el 5 %. A l'exèrcit alemany, per exemple, i el 1940, les MTS havien causat més baixes que l'exèrcit francès durant el temps que havia durat l'ocupació del país.
Atenent la gravetat d'aquestes xifres i el risc que una pandèmia d'ETS podia causar al si de l'exèrcit, el mateix Adolf Hitler va planejar la creació d'un sistema de prostitutes que pogués servir perquè els combatents alemanys s'alliberessin de les tensions sexuals acumulades.
Els alemanys van crear dos tipus de prostíbuls durant la guerra: les guarnicions i els bordells de camp. Les primeres s'establien a prop de les ciutats i atenien combatents de permís. Els segons es col·locaven just després de les línies de front i servien perquè els combatents poguessin desfogar-se després de les jornades de lluita intensa.
Les prostitutes que atenien aquests puticlubs, i que passaven els reconeixements mèdics pertinents per garantir la seva salut sexual, podien ser professionals o presoneres. Les offizierdecke (oficials de llit) atenien única i exclusivament homes que havien estat examinats mèdicament i que acudien als locals de contacte proveïts no només de les seves ganes de conjunta. Els combatents que anaven als prostíbuls militaritzats havien d'anar amb l'informe que garanteix la salut, així com amb un pot de desinfectant i un preservatiu. Una cosa i l'altra eren proporcionades per les autoritats militars, que de vegades injectaven medicines preventives al penis dels soldats que acudien a aquestes dones. Un cop finalitzada la trobada sexual entre el combatent i l' offizierdecke , aquesta signava i posava les seves dades sobre l'informe mèdic.
Aquest sistema de control de l'exercici de la prostitució tan quadriculadament alemany que ens descriu Jesús Hernández a la seva obra va servir, sens dubte, intentar evitar que les Malalties de Transmissió Sexual no esdevinguessin, per a l'exèrcit alemany, un enemic més perillós que els exèrcits rus i aliat durant la guerra. El fred racionalisme alemany de la seva organització no va servir, però, per evitar que al voltant de 250.000 soldats quedessin infectats d'algun tipus d'ETS. Després de tot, controlar les relacions sexuals (forçades o no) que tinguessin lloc fora de l'àmbit dels lupanars era una cosa que excedia la capacitat intervencionista de les autoritats nazis.
